PAGINAS

jueves, 8 de septiembre de 2016

Rafael Amargo rebrà el Premi de Les Arts

Reunit el jurat del Premi de les Arts Vicente Monfort de 2016, organisat per la Falla Passeig de l’Alameda – Avd. de França en la seua 4ª edicio ha vingut a fallar per unanimitat en la persona del ballarí i coreograf Rafael Amargo, que per merits propis li fan mereixedor de dita distincio en el panorama cultural.  La Gala d'entrega del Premi de les Arts tindra lloc proximament en el casal de la comissio durant l'ultim trimestre de l’any.
Rafael Amargo es un ballarí i coreograf eclectic. S'ha inspirat en el mes pur flamenc dels seus mestres, pero a la volta ha assimilat atre tipo de tendencies coreografiques, com les ensenyances en l'escola de Marta Graham durant la seua estancia a Nova York. Les seues coreografies sobreixen una concepcio tradicional i a la volta actual. A voltes molt propenques al ball contemporaneu, mai perden el punt de referencia de l’essencia del flamenc. Te un incessant contacte en el mon artistic i cultural, que li ha permes ser apadrinat en els inicis de la seua carrera per artistes plastics com Luis Gordillo o Esperanza D’Ors; ser fotografiat per Bruce Weber i Christopher Makos, o Annie Leibowitz, o coreografiar per al Museu Chillida d’Hernani, una peça inspirada en l’obra de l’escultor. Aixo li ha permes crear en una mentalitat molt oberta, que ha enriquit considerablement les seues coreografies i que ha despertat interes en estos circuls, entre els que se troben alguns de les seues mes fidels (i famosos) seguidors. Encara que Rafael Amargo es un reivindicador de la companyia de ball, i del concepte teatral i escenic del flamenc (en l’inevitable referencia al seu admirat Antonio Gades), aixo no li impedix ballar de volta en quan en els tablats, o investigar coreograficament en l’entorn de la dansa contemporanea. Debuta professionalment en Madrit als setze anys, en la Companyia de la gran Lola Flores, ballant en els anys següents en els millors tablats de Madrit i en les millors companyies de dansa. Luisillo, María Ros, Rafael Aguilar y Antonio el ballarí pronte es convertirien en els seus Mestres i referents en el ball.