La Universitat presenta a La Nau la primera ‘falla
immaterial’ de la història
Al caliu de la recent declaració de les Falles com a
patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO, l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria de la Universitat de València ha presentat aquest dilluns
al Centre Cultural La Nau la falla immaterial: la primera falla immaterial de
la història.
‘La Falla Immaterial’ és un projecte d’intel·ligència
artificial que proposa la participació del públic per construir-la dia a dia
fins al 19 de març. La iniciativa es materialitzarà en diversos monuments i
accions que s’han explicat durant l’acte de presentació publica: Isabel
Vázquez, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la
Universitat; Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de
València; Raquel Alario, fallera Major de València; Francisco Grimaldo,
subdirector de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de
València, i Emilio Soria, director del màster en Ciència de Dades de la
Universitat de València.
‘La Falla Immaterial’ té el suport institucional de la
Universitat de València (el Centre Cultural La Nau, el Servei de Política
Lingüística i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de
València), Junta Central Fallera, l’Ajuntament de València (regidories de
Joventut i de Cultura Festiva), l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques,
l’EMT de València i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, a més del
patrocini de diverses entitats, com ara Arròs Dacsa, Destil·leries Tenis,
Clínica IVI, Datomedia, NEV Coaching, Grupo CAPS, TopRun.es i Taberna Alkázar.
La falla immaterial serà la més matinera a traure els
ninots, perquè si bé totes les comissions començaran a principis de març, la
plantà de la primera falla immaterial començarà el 6 de febrer, durant la
presentació pública.
La ‘Falla Immaterial’ és accessible des dels dispositius
mòbils i des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Per a accedir només
cal entrar en la seua web (fallaimmaterial.com) o en els seus perfils socials
de Twitter o Facebook (@fallaimmaterial).
El públic pot interactuar amb aquests perfils i etiquetar
allò que vulguen compartir amb el projecte fent servir el hashtag
#fallaimmaterial. Per a qui no tinga perfils en xarxes socials, la pàgina web
del projecte disposa d’un formulari per a enviar missatges de manera anònima.
La ‘Falla Immaterial’ no té una temàtica definida. Les
persones que participen poden expressar-se lliurement i parlar de coses tan
diverses com ara: què els agrada, com se senten, què estan fent, què duen
posat, quines emoticones descriuen allò que estan vivint, etc.
Aquesta informació s’empra per a construir 4 monuments
fallers: ‘La Falla Gran’, ‘La Falla Infantil’, ‘La Falla Efímera’ i ‘La Falla
en Valencià’. Al llarg del dia es construiran automàticament diferents versions
d’aquests monuments de manera que es pugen incloure les noves aportacions de la
gent i es veja l’evolució dels cadafals.
‘La Falla Gran’ mostra aquelles paraules i hashtags
emprats amb més freqüència des de l’inici del projecte, mentre que ‘La Falla
Efímera’ s’ocupa de reflectir les tendències d’allò que s’ha parlat en els
darrers minuts. ‘La Falla Infantil’ fa un resum de les falles amb emoticones
mentre que ‘La Falla en Valencià’ mostrarà com estem vivint les falles en
valencià.
La forma dels monuments i els «ninots» indultats és
dinàmica i, per tant, no és coneguda sinó que dependrà de la participació. ‘La
Falla Immaterial’, doncs, aprén de nosaltres i s'autoconstrueix. Si interactues
amb ella no hi ha marxa enrere: ja formes part de la primera ‘Falla Immaterial’
de la història.
El projecte proposa que la gent compartisca els monuments
de ‘La Falla Immaterial’ que més els agraden i que se’ls descarreguen, una
acció que es considera com una plantà virtual que es localitza en el mapa i
permet veure tot els llocs on ‘La Falla Immaterial’ ha estat present.
A l’alba del dia 19 de març, els monuments fallers de ‘La
Falla Immaterial’ prendran la seua forma definitiva i podran ser descarregats i
impresos en un full de paper des de qualsevol impressora de casa. El projecte
proposa que aquesta materialització de la falla siga cremada lliurement i
responsable per part dels participants. Com no podia ser d’una altra manera, un
foc virtual també convertirà els esforços compartits en cendres i podrà ser
vist obertament des del web i els perfils socials de ‘La Falla Immaterial’.
Programació de festes
‘La Falla Immaterial’ acompanyarà la seua presència
virtual per Internet i les xarxes social amb una presència física i amb
diferents activitats de dinamització.
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i
el Museu Faller posaran en marxa entre el 6 de febrer i el 19 de març una videoprojecció
que permetrà veure els monuments fallers en gran format i invitarà a
interactuar amb ells. A més a més, l’EMT de València difondrà el projecte a
través del canal Bussi i de cartelleria en alguns dels seus autobusos.
Un equip d’animació de carrer estarà present en les
mascletades i en diferents localitzacions per a realitzar accions de
dinamització, repartir regals i convidar a la gent a participar en un concurs
que permetrà pujar a dues persones a veure una mascletà des de l’Ajuntament de
València.
Un conjunt de falles col·laboradores també realitzaran
activitats en l’àmbit dels seus barris i comissions, com ara: maratons
d’introducció de paraules i emoticones amb els xiquets, cremà de falles
efímeres temàtiques, etc.
‘La Falla Immaterial’ projecta les aplicacions de
l’enginyeria a la societat i està impulsat des del Campus de Burjassot-Paterna
per l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València
(ETSE-UV).
‘La Falla Immaterial’ es construeix mitjançant algorismes
automàtics d'anàlisi de dades i fa servir les tecnologies web i mòbil. El
coneixement d'aquestes disciplines es transfereix des del Màster en Ciència de
Dades i el Màster en Enginyeria de Serveis i Aplicacions Web de l'ETSE-UV.
L'equip de desenvolupament de ‘La Falla Immaterial’ està
format per: Francisco Grimaldo i Emilio Soria (direcció); Eusebio Marqués,
Juanjo Garcés i Emilia López (anàlisi de dades); Daniel García (programació);
Alejandro Casasús (disseny).
Per a mes informació pots consultar la web del projecte ací.
