Si el fi
últim de les falles és el de servir de combustible per a una foguera
representativa i renovadora, en principi no pot entendre's l'absolució ígnia.
No obstant
això, la recerca de noves activitats festives a partir de la instauració de la
“Setmana Fallera” en 1931 va propiciar que una idea de Regino Mas, el més
destacat artista de l’època, contemplara en 1934 la realització d’una exposició
amb les figures més representatives de cada any amb la finalitat d’indultar del
foc una d’elles. Així va nàixer l’indult per votació popular. Anys després, el
Gremi Artesà d’Artistes Fallers promovia les seues pròpies absolucions per al
seu museu, que salvaven de les flames les obres més representatives que no
havien sigut indultades oficialment.
Així, el
caràcter efímer del ninot de falla desapareix, convertint-se en patrimoni
material, en el moment en què se sistematitza el seu indult, es museïtza i es
decidix la seua conservació a perpetuïtat. El ninot de falla, com a patrimoni
col·lectiu, portador d’importantíssims valors artístics, històrics i
documentals, se’ns presenta com a objecte singular que ha d’entendre’s en
funció del seu caràcter dual, com a contenidor de significats i com a obra
d’art dotada d’un virtuosisme tècnic.
L'Institut
Universitari de Restauració del Patrimoni (IRP) ha començat la intervenció
sobre diferents peces de la col·lecció del Museu del Gremi Artesà d'Artistes
Fallers. La finalitat d’esta restauració, patrocinada per la Diputació de
València, radica en la recuperació dels valors artístics originals de les
obres, ocults sobre capes de brutícia, vernissos envellits i repintades.
En este
sentit, la restauració se centra especialment en els processos de neteja,
encara que no desatén altres operacions com l’estabilització de suports, la
consolidació d’estrats, la desinsectació i la protecció o envernissat.
Els treballs
s’estan realitzant fonamentalment en els tallers i laboratoris de l’IRP en la
Universitat Politècnica de València. No obstant això, una de les peces,
concretament l’obra de Modest González que porta per títol “La Vicaria” i pel
seu delicat estat de conservació, s’està intervenint in situ, en el propi Museu
del Gremi.
El conjunt
de peces inclou, junt amb la de González, altres tres obres d’importants
artistes fallers: “Una rara espècie” de Pepe Puche, “Sastre artesà” de Vicente
Agulleiro i “Vencedors i vençuts” de Pepe Martínez Mollá.
A més,
comptem com a novetat en esta primera fase que escometem amb la intervenció de
l'obra pel propi artista. És el cas del grup escultòric “El arrastre”, obra de
Vicente Luna, que serà intervingut pel seu propi autor seguint les pautes de la
restauració i els requisits que comporta. Este grup, que actualment podem
contemplar en el Museu de l'Artista Faller, serà restaurat en breu en el taller
de Vicente Luna.
Així doncs,
estos treballs aconseguixen un doble objectiu. D’una banda, les escultures
falleres queden dignificades al beneficiar-se d’un tractament crític i
científic de restauració en benefici de la seua conservació. D’un altre, la
consideració proporcionada per la Diputació de València, el Gremi Artesà
d’Artistes Fallers i l’Institut de Restauració del Patrimoni parla de
l’important suport institucional tan necessari per a la salvaguarda del tan
injuriat patrimoni cultural de la festa de les falles.
El Gremi
Artesà d'Artistes Fallers porta manifestant des de fa anys la seua preocupació
pel manteniment d’este tipus d’obres que han patit, per regla general, una
immerescuda conservació. Esta sensibilització, que es troba a faltar en altres
institucions, és la ferramenta més important de conservació preventiva que
posseïx la corporació. El prendre consciència de la importància de preservar el
llegat històric, artístic i documental de la festa valenciana per excel·lència
és la primera pedra a partir de la qual emprendre l’espinosa tasca de
salvaguarda d’este tipus d’obra, màximament en una època on l’espai cultural de
les falles, amb tot el seu llegat tant material com intangible, és susceptible
de convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Mai abans
s’havia considerat la intervenció sobre les obres indultades del foc en les
festes marcenques valencianes amb uns criteris tan precisos a nivell tècnic,
crític i científic. Simplement esta pretensió suposa un enorme pas en la posada
en valor del patrimoni material que generen les falles. La consideració d’esta
realitat suposa una evolució en positiu cap a l’adequació del Museu del Gremi
com a depositari d’unes peces únicament i singularment pròpies.
Esta
sensibilització considera al ninot com a part indefectible del patrimoni
popular, entés com a llegat que emana del poble a través de les seues manifestacions
folklòriques i festives més tradicionals, com a objecte de referència únic i
representatiu d’un específic context sociocultural. El ninot de l’escena
satírica fallera lliure de la crema suposa, per tant, un substancial vestigi
etnològic al mateix temps que una important obra d’art contemporani. I per les
seues característiques materials i particular conformació, creat recorrent a
l’ús de suports altament susceptibles, materials pobres, molt peribles i
condemnats a un pronunciat deteriorament, precisa d’una atenció especial quant
a la seua perdurabilitat.
